Crisálida

Amb una dansa vacil·lant, a Crisálida ens proposem desdibuixar el contorn de l'ésser humà, treballant elàsticament entre imatges recognoscibles i cossos per descobrir, per tal d'acollir no només el que es coneix, el nostre esgotat present, sinó el que és irrecognoscible i que encara ha d'arribar. Paul Celan insistia en la naturalesa dialògica del poema (i per extensió, de l'art), afirmant que el poema sempre està venint, sempre de camí cap a alguna cosa. «Cap a què?», es pregunta. «Cap a una cosa oberta, ocupable, tal vegada cap a un Tu assequible». La pregunta que ens ronda des de l'inici és: què passa quan aquest Tu no és assequible, sinó que més aviat s'ha assecat, s'ha oblidat de la seva capacitat essencial d'escolta i acolliment?

Antes Collado és un artista i investigador multiforme que reflexiona sobre la pràctica escènica, el cos i el moviment. En paral·lel a la seva creació artística, coordina el festival Paisaje al seu poble natal Villamalea (Albacete). Ha presentat els seus treballs en contextos com la Biennal de Dansa de Venècia, Nuit Blanche de Brussel·les, El Respiradero de Bilbao, Festival Dansa-València, Cádiz en Danza, Festival Sismògraf, Beijing Dance Festival i Jerusalem International Dance Week, entre altres.

Crisálida es podrà veure a l'espai Can Trinxet.
Can Trinxet és un conjunt arquitectònic construït entre 1905 i 1916 per encàrrec de l'empresari Avel·lí Trinxet i Casas. La fàbrica produïa filats i teixits diversos, des de llençols fins al conegut com vellut del tramviaire, la pana de color torrat dels uniformes dels treballadors de la Companyia de Tramvies de Barcelona. De l'antic conjunt industrial, només es conserva l'edifici que correspon amb el conegut com Can Gras, obra de l'arquitecte Modest Feu, amb les naus central i lateral, la xemeneia, l'entrada principal i part del mur de tancament. Es tracta d'una arquitectura modernista, de maó vist, amb elements d'inspiració medieval i mudèjar. En els anys 20 del passat segle, la fàbrica tèxtil Can Trinxet va despuntar com un autèntic gegant industrial, convertint-se en l'empresa més important de la ciutat, en la que hi treballaven més d'un miler de dones i uns setanta homes, el 45% dels obrers de la ciutat. Al llarg dels anys posteriors, la fàbrica va passar per diferents etapes, fins que va tancar definitivament el 1982. Posteriorment, el complex va ser adquirit per l'Ajuntament de l'Hospitalet que ara n’ha rehabilitat la nau lateral per a usos culturals i socials. Més informació a: http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10329

Aquest espectacle forma part del programa Filatures.