CSD, noves fornades de creadores

El programa presenta un recull de cinc peces de diferents formats i estils creades per una selecció de coreògrafs i coreògrafes, alumnes dels darrers cursos i/o acabats de graduar de l’especialitat de Coreografia i Interpretació del Conservatori Superior de Dansa de l’Institut del Teatre de Barcelona. Aquests treballs coreogràfics mostren la gran diversitat de llenguatges, estils i estètiques de la creació contemporània. Són una mostra de la nova fornada de creadores i creadors formats al CSD, una aposta per una mirada diversa i plural de la dansa i de la creació escènica contemporània.

El Conservatori Superior de Dansa ofereix una educació en estudis superiors de dansa en les especialitats de Coreografia i Interpretació i en Pedagogia de la Dansa.

Ordre de presentació:

1. Núria Crespo Pérez – Ciutat

Solo, 10 min

Sinopsi:

Composició de moviments que s'extreuen de l’imaginari dels espais de trobada, l’afectació que produeix l’arquitectura sobre els cossos que la recorrem, generant, així, la manera de relacionar-nos amb altres cossos.

2. Mabel Olea – JAPAN

Grup, 15 min

Sinopsi:

JAPAN es basa en la manca de destresa per tal de desplegar un repàs vital des d'un lloc exagerat, fantàstic, apassionat i ingenu. Planteja les diferents etapes de la vida: infància-joventut/edat adulta-vellesa, i explora i posa en conflicte com opera la manca de destresa en aquests cossos i en diferents situacions socials. Una oda a la manca de destresa, a la sorpresa i al joc.

3. Emma Romeu – Sola A

Solo, 9 min

Sinopsi:

Right - Left Right - Left TAKE IT BACK
Right - Left Right - Left TO THE FRONT
Right - Left Right - Left TAKE IT BACK
Right - Left Right – Left.
SHOULDER – STEP, NOTHING – STEP, SHOULDER – STEP, SHOULDER – STEP
PUT IT BOUNDS, PUT IT BOUNDS, PUT IR BOUNDS, PUT IR BOUNDS.
SWIM TOGETHER - SWIM JUMP!
SWIM TOGETHER - SWIM JUMP!

4. Silvia Batet - Oblivion

Grup, 16 min

Sinopsi:

Oblivion és una paraula que anglès significa “oblit”, però que es pot vincular també al concepte “purgatori”. Situada en un món entre surrealista i oníric, Oblivion podria ser una imatge del més enllà clàssic, tal com ho descriu Dante a La Divina Comèdia: un lloc condicionat per la idea del cercle, per l'etern vagareig dels cossos en l'espai; però també podria ser un espai mental d'enyorança, on visitem i revisitem el record d'allò que ja no hi és. Vagar, vacare en llatí, significa vagabundejar, surar, errar; però també “estar buits”. Al cap i a la fi, el més enllà i l'oblit podrien ser una mateixa cosa.

5. Julia Romero – Ofelia

Solo, 10 min

Sinopsi:

El nom d’Ofèlia remet al personatge de Shakespeare com a símbol del romanticisme i també com un simple nom de dona que podria englobar-les totes. La peça investiga sobre l’absurditat del que està culturalment establert com a patró de conducta i estètica en els cossos de les dones.

El 18 de març, les peces aniran seguides d’un col·loqui postfunció.