RRR
Una coreografia on la tinta de Frederic Amat taca de negre les notes de la partitura calidoscòpica de cabosanroque, que és esqueixada per l’alè del moviment de La Veronal.
RRR. Amb aquestes tres lletres sorolloses i vibrants es presenta al Teatre Lliure un espectacle que fa de l’escenari de Gràcia un espai d’encreuament i de correspondència entre diferents mons creatius, cadascun amb coordenades pròpies: un diàleg sense mapa entre la dansa de La Veronal —coreografiada per Marcos Morau i ballada per Jon López—, la música i l’espai sonor de cabosanroque —amb les maquinacions inesperades de Laia Torrents i Roger Aixut— i les imatges pictòriques de Frederic Amat —que tensa la pintura amb l’acció a escena—. Com a còmplices, tindran un cor de set personatges escultòrics i sonors que escruten i reverberen el que passa sobre l’escenari.
Amb un brunzit constant —la curiositat, l’enigma de tres lletres que il·luminen—, RRR obre un espai inesperat on cadascú aporta un bagatge ben divers per explorar i sobrepassar els límits entre la imatge, el so i el moviment, per sorprendre l’espectador fins a l’esvaïment oferint a la vista i l’oïda del públic un mosaic d’escenes en què la coreografia de la tinta taca de negre les notes de la partitura calidoscòpica de cabosanroque, que és esqueixada per l’alè del moviment de La Veronal.
Espectacle programat pel Teatre Lliure.