The Very Last Northern White Rhino
Aquesta recerca presenta la dansa com a excés, com a celebració derivada de la vida. Ballar fins a l'esgotament, ballar fins al final.
Un viatge des de la foscor a la llum, una celebració de la vida mitjançant la dansa, enmig del caos del món. Ballar fins a l'esgotament, ballar fins al final perquè potser ja no hi ha res més que es pugui fer. Quan el periodista del New York Times, Sam Anderson, es va assabentar de la mort de l'últim mascle de rinoceront blanc del nord, va volar a Kenya per observar i narrar amb detall la vida diària de les dues últimes espècies. La imatge indiferent d'aquests individus enfront del destí de la seva espècie va transmetre al reporter una sensació de pau en un moment d'incertesa global.
Gaston Core és director escènic, dramaturg, gestor cultural, ballarí i actor, i ha estat el director de la Sala Hiroshima des del 2015. En aquesta peça col·labora amb Oulouy, ballarí, docent i codirector de la plataforma online@ilovethisdance, contextualitzant les danses urbanes i confrontant-les a les normes de la caixa negra.
Funcions previstes