Around the world, l’últim espectacle de Brodas Bros, és una aposta per mostrar al públic les vivències i les anècdotes que la companyia catalana de dansa urbana ha anat recopilant durant el seu recorregut internacional. Aquestes experiències viscudes es plasmen en forma de viatges de dansa urbana futuristes que agafen una dimensió especial combinades amb l’última tecnologia de llums, làsers, projeccions interactives i mappings.
El que passa a la nit es queda a la nit… Així descriu Sol Picó aquest espectacle, en el qual pica l’ullet al Paral·lel dels anys. L’artista i coreògrafa s’inspira en el gènere de revista, que tanta popularitat va donar al Paral·lel d’aquella època, i que incorporava característiques que avui dia encara són transgressores com la interdisciplinarietat, la ruptura amb la moral tradicional i l’expressió de les transformacions socials.
Aquest és un projecte inspirat en l’escultura neoclàssica de Les tres gràcies d’Antonio Canova, referent universal de la bellesa, les proporcions i la mesura. A l’escenari quatre ballarins construeixen un joc entre la realitat i la ficció que qüestiona els cànons de bellesa. Seguint la partitura de música clàssica de Vivaldi i Strauss i la música electrònica i contemporània de Matmos i Koudlam, Graces va teixint una peça escultòrica i pop que investiga els diversos tons d’un encant insolent que pot anul·lar tots els estàndards de bellesa.
A Nomad, el coreògraf i ballarí belga Sidi Larbi Cherkaoui ens descobreix un mosaic d’elements que habiten en el desert. Aquest paisatge desolat és una metàfora de la llibertat final, però també de la impossibilitat de sobreviure-hi. Els ballarins-nòmades semblen aïllats en aquest entorn, que també pot ser una representació del món actual, el qual, a ulls d’alguns grups minoritaris, pot semblar un lloc perillós per viure-hi.
Piero Steiner, Andrés Corchero, Pep Ramis i Enric Ases signen i interpreten aquesta peça poètica, tragicòmica i esquerpa que convida a reflexionar sobre sentiments que a tots ens remouen: l’esperança, la decepció, la necessitat de lluitar o de rendir-se, els somnis revolucionaris i la realitat implacable. Un espectacle sobre l’amistat, la ràbia i la tendresa en què quatre homes madurs ens mostren el nen, el vell i el boig que porten dintre.
A Baile de autor, tots els elements —la llum, el so, el cant, la guitarra, la música i el ball— cobren vida i interactuen per generar un espectacle que teixeix llaços d’unió en l’artista, com a coreògraf i bailaor. Es troben, en una mateixa persona, un director que somia i un bailaor que balla. I el resultat és una fantasia dansística dividida en diferents coreografies que formen un muntatge ple de creativitat. Un somni que només l’artista imagina però que ara tothom pot veure.
A partir del xaman Davi Kopenawa, de la cultura ianomami, Lia Rodrigues fa referència al mite de la fi del món: una dansa ritual en què deu ballarins evoquen amb els seus ritmes la necessitat de preservar la selva amazònica de les catàstrofes ecològiques. Una peça molt orgànica en què el públic està en el mateix pla i on es fa servir farina, cafè i cúrcuma sobre els cossos dels ballarins per simbolitzar la natura malmesa.
