Aquest és un projecte inspirat en l’escultura neoclàssica de Les tres Gràcies d’Antonio Canova, referent universal de la bellesa, les proporcions i la mesura. A l’escenari quatre ballarins construeixen un joc entre la realitat i la ficció que qüestiona els cànons de bellesa. Seguint la partitura de música clàssica de Vivaldi i Strauss i la música electrònica i contemporània de Matmos i Koudiam, Graces va teixint una peça escultòrica i pop que investiga els diversos tons d’un encant insolent que pot anul·lar tots els estàndards de bellesa.
Pàgines
