Los gestos

En la seva última peça, el creador argentí explora la lògica pròpia del teatre a partir de posar el focus en els gestos. Pablo Messiez presenta el seu nou treball com “un intent de veure com pensa el teatre, de què està fet, quina és la seva lògica pròpia”.
Topazia ha heretat una sala circular en la qual vol obrir un bar. Bé, en realitat vol tornar a actuar, però és més fàcil portar gent a un bar que a un teatre. Així que obrirà el bar i ficarà un escenari dins. Sembla que Sergio l'ajuda a muntar un homenatge a la cantant italiana Mina. Li dirigeix els gestos. Sembla també que hi ha un pianista jove. I una ballarina vella. Sembla que venen d'un altre temps i sembla que aquest temps va a salts, parpellejant. Sembla que alguna cosa passa amb els gestos. Com si també anessin a salts. Ja ningú sap si fa el que fa perquè vol o solament repeteix el que algú ja ha fet abans...
Pablo Messiez va néixer a Buenos Aires l'any 1974 i amb dotze anys ja es va apuntar a un primer taller d'interpretació que va marcar una vida dedicada al teatre. Es va començar a formar en arts escèniques a l'Argentina i, després de dirigir un muntatge a Buenos Aires, va acabar a Madrid, on va estrenar la primera obra, Muda, a la qual van seguir tot de muntatges de textos propis i aliens. Entre les creacions més recents, Antes, Las palabras, Las canciones i, aquest 2023 passat, La voluntad de creer gairebé tots vistos al Teatre Lliure. A Dansa Metropolitana va presentar Cuerpo de baile.