Arribem a l'adolescència com un robot de llauna, preparat per a tot menys per comprendre com és. Com en una pel·lícula de ciència- ficció mutem, canviem de forma i comencem a convertir-nos en algú diferent. De vegades, ens encongim arronsem les d'espatlles i abaixem la mirada per ocultar aquesta metamorfosi. D’altres, desafiem el món sencer amb el cap ben alt. Angela y Koldo volen tornar a aquesta etapa i, a partir de la pell, construir una llar plena de sensacions, un lloc segur i fèrtil on brollin les idees i desitjos de la nostra imaginació.
La figura del guiri, el turista que podem trobar-nos al passeig marítim, vestit amb bermudes i sandàlies amb mitjons i amb la càmera penjant del coll, sol ser el blanc de les nostres burles. Però, què passa quan nosaltres som els guiris? Quan viatgem a l’estranger i, sense voler, reproduïm el clixé que tant ens fa riure? Com es refereix a nosaltres la gent dels països que visitem? Són preguntes que planteja aquesta proposta, amb molta energia i sentit de l’humor.
Podem identificar qualsevol tipus classe de so? Quan perdura l’impacte del so? Com ressona en els nostres cossos? Amb quina velocitat ens afecta? En els darrers anys, Anna Fontanet ha investigat al voltant de les freqüències, dels cossos sonors i del moviment, amb l’objectiu de generar paisatges sonors que transformin constantment el gest.
Sincer, poètic, imaginatiu, divertit. Així és Almazuela, un espectacle per a la primera infància que desperta la curiositat del públic més menut. Un enfilall d’escenes tretes del món dels somnis, un món de colors on hi ha arbres de flors rialleres, una tanca juganera, pastissos amb botons i cassoletes que van de puntetes. Perquè, sota els llençols, s’amaguen tot d’històries fantàstiques que només es deixen veure quan cau la nit i els nens i nenes s’adormen...
Kanana és una paraula Sotho que es refereix a una terra promesa que mai no ha existit: el que havia de ser un espai lliure i pròsper és, en realitat, un terreny abonat adobat per a la cobdícia i la corrupció. A Via Kanana, però, el somni d’un món millor s’imposa al malson. El món ha canviat respecte al que imaginàvem, tots som víctimes, ennuvolades per la por, diu Gregory Maqoma, un dels artífexs de l’espectacle. El treball oculta el núvol fosc i ens porta llum i esperança, es rebel·la contra la por a viure. És un clam a la vida.
Per al seu debut en el teatre de carrer, la veterana companyia ZUM-ZUM Teatre s’ha aliat amb Quim Bigas, artista pluridisciplinari, creador de nous formats i llenguatges per a la dansa; i d’aquesta aliança ha sorgit Hippos, un espectacle familiar que dispara contra les aparences i els estereotips que imposa la societat. Tres hipopòtams ballen, riuen, interaccionen amb la gent i la conviden a participar en els seus jocs. Més enllà, però, de la diversió, s’amaga un missatge, el del respecte a la diferència. Els acompanyeu?
Després d’El dia de la bèstia, Aina Alegre torna a submergir-se en l’univers dels rituals per explorar el concepte d’autocelebració i les diverses maneres en què l’ésser humà se celebra. LA NUIT, NOS AUTRES és una experiència gestual i plàstica al voltant de les moltes identitats que conviuen dins de cada persona. Alegre recorre a l’autoretrat per representar aquesta celebració individual, íntima i alliberadora: la del cos que es transfigura i es transforma per adaptar-se a cada una de les diferents presències que l’habiten.
