dansa logo

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si contínua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació "aquí"

Acceptar

Likes

Compartir

A mig camí entre la lecture performance i la dansa, Núria Guiu elabora un discurs sobre el valor social d’un like en les societats digitals. Amb una mirada astuta, sentit de l’humor i un cos entrenat, Guiu exposa dues tendències esteses pera les xarxes socials: el cover dance i els vídeos de ioga. A través d’aquestes pràctiques transita del pop al sagrat i construeix, per mitjà del moviment, una imatge del cos en l’era digital.

Quatre octaves i mitja

Compartir

Quatre octaves i mitja és un xou que podria ser un concert que mai arriba a concretar-se: un "No Concert". A partir de la biografia del músic nord-americà Jeff Buckley, posseïdor d’una tessitura de veu de quatre octaves i mitja, les coreògrafes fan incursions en temes com la melancolia, la vellesa, la mort, l'amor, l'atzar, la tristesa i l’humor. Els textos originals, creats per les dues artistes, i les lletres de cançons d’Alaska, Umberto Tozzi o Raphael, entre d’altres, descriuen poèticament un univers fragmentat ple de sensacions, formes i textures.

Conseqüències

Compartir

Guanyadora del Premi Moritz FiraTàrrega 2017 a la Millor Estrena d’Arts de Carrer, Conseqüències és un espectacle per a tots els públics que explora, a través del moviment, les relacions entre realitat i ficció en la nostra vida quotidiana i en el temps accelerat en què vivim. Un treball irònic i alegre sobre la possibilitat d’estar desubicat, desfasat, d’anar un temps tard... i sobre les conseqüències que en resulten.

Molsa

Compartir

Dansa, titelles i vídeo-projecció es combinen a Molsa per explicar als nens i nenes una història emotiva i tendra, un delicat conte sobre l’amistat. El protagonista, el gos Molsa, busca incansable la seva amiga Janinka després que la guerra els hagi separat. Cap dels obstacles que li sortiran al pas el farà defallir: Molsa està disposat a córrer tot d’aventures a fi de retrobar-se amb la nena.

Carmina Burana

Compartir

La primera producció de la nova companyia de Maria Rovira, Crea Dance Company, és tot un repte: una versió de la cèlebre Carmina Burana de Carl Orff amb més d’un centenar d’artistes en escena –entre ballarins, músics i un cor format per corals de diferents ciutats metropolitanes––. Una aposta per l’espectacularitat i, alhora, per la sensibilitat, per l’alternança d’emocions que concorren en la partitura d’Orff.

La dansa clàssica i la contemporània s’abracen en aquesta Carmina Burana que vol ser un cant a la vida, una exaltació dels sentits.

Per un txà

Compartir

Un ballarí surt a escena amb la intenció d’interpretar un solo, però una petita llibreta que no aconsegueix obrir altera els seus plans. La complicitat del públic serà fonamental per vèncer la resistència de la llibreta i arrencar a ballar un txa-txa-txa amb tocs de dansa contemporània i unaes bonaes dosis d’humor. Una performance fresca i divertida que parla de la memòria física, de la dansa del passat i del present, dels records i experiències que contaminen el moviment.

ON GOLDBERG VARIATIONS / VARIATIONS

Compartir

Després de portar l’espectacle Bach arreu del món, Mal Pelo continua la seva recerca d’un llenguatge profund i dinàmic entre la dansa i la música que li permeti dialogar amb l’obra de J.S. Bach. Bach Project és el paraigua que acollirà una recerca multifocal a tres anys vista sobre el moviment i el treball del compositor alemany, a partir de l’estudi de la música barroca i la relació amb el moviment, l’espai i la dramatúrgia coreogràfica.

La mujer habitada

Compartir

El llenguatge flamenc de Leonor Leal, la mirada contemporània de Víctor Zambrana i l’univers artístic de Joaquín Jara es donen la mà en una peça de carrer sobre el cos femení que, com un arbre, enfonsa les seves arrels a la terra ferma i s’eleva cap al firmament, connectant allò terrenal amb allò diví.

La mujer habitada és un viatge a l’interior de la identitat femenina, per mostrar-la com a font de creació.

Leonor Leal actua també a Cornellà, dins Dansa metropolitana, a Se prohíbe el cante

Se prohíbe el cante

Compartir

Un temps enrere, no tan llunyà, a centenars de tavernes andaluses encara s'hi podia llegir un cartell que deia “Se prohíbe el cante”. L’arrel –l’estri de batalla, que diria en Juan de Loxa–, el quejío del carrer, l’emoció que no atenia a modes ni esperava aplaudiments, era el flamenc que senzillament ocorria, que bategava. D’aquesta idea, com a generadora de creació, va sorgir el motiu perquè un percussionista flamenc atípic i una bailaora inquieta s’embarquessin en aquest concert de cante silenciat que colpeja i balla. Simplement perquè ens commou, ens mou.

Pasionaria

Compartir

Quina idea del progrés se’ns està imposant? Cap a quin món artificial ens estan empenyent? Són dos dels interrogants que obre Pasionaria, una mirada crítica a un futur en el qual l’individualisme i la covardia moral seran valors a l’alça. La Veronal ens situa en una societat on l’ésser humà conviurà amb androides, autòmats amb forma humana però mancats d’humanitat. I, d’aquesta convivència, sorgiran comunitats netes i asèptiques, sense alegria, dolor o passió.

Pàgines

Subscriure a Dansa Metropolitana 2024 RSS